El Llevant UD está en Segona

Quant de temps dura l’esperança? No fins al moment en què un projecte conclou, sinó fins al moment que saps que ja no hi haurà més moments. En la Lliga F, per a l’únic equip valencià professional, l’esperança quasi estava evaporada no amb l’enèsima derrota, sinó amb la victòria, en esta jornada, del DUX Logroño, un dels equips que en els primers encontres va cridar l’atenció pel seu rigor malgrat els resultats en contra. Mantindre l’esperança passava per la victòria contra el FC Barcelona hui, per la qual cosa pràcticament no n’hi havia, d’esperança, i menys si contemplàvem la possibilitat des de l’actual conjuntura.

I per què i per a què narrar un partit en el qual s’han demostrat, hipertrofiades, les carències que encontre rere encontre ens hem empassat com a condemnades a una angúnia que, per sort o per desgràcia, no s’ha estés fins a l’últim partit?

En el minut 12, el clàssic xut de Clàudia Pina des de la frontal de l’àrea ha provat l’estirada d’Anna Álvarez. I en el minut 15, Vicky López, també des de la frontal lateral, però ara la dreta, ha batut la portera del Llevant UD i ha col·locat l’1-0 en el marcador. I a punt ha estat de marcar-ne el segon després d’una triangulació amb la mateixa Pina. Una falta treta ràpidament per Alharilla en la meitat del camp ha provocat un llançament de Rai Carrasco que ha il·lusionat amb l’1-1, però que ha eixit desviat. I tot seguit Teresa ha tret la pilota en la mateixa línia de la porteria en una nova escomesa catalana. En el minut 25, Pina de nou, des de mitat del camp ha tractat de sorprendre Álvarez. Atacs del Barça, alguna lluïda parada de la portera llevantinista, defensa cada vegada més trontollant de les valencianes, i una passada en vertical de Kika, un control efectiu de Pina, una preparació, un xut inapel·lable al pal esquerre, i el 2-0 en el minut 34. Incansables i inaturables, com si no feren res. La portuguesa inclús ha intentat un xut des del cercle central que s’ha desviat a mesura que la pilota arribava a l’parea del Llevant. Un llançament suau d’Alma en el minut 43 han acabat les oportunitats, pràcticament nul·les, de les valencianes.

En la segona part, Aitana Bonmatí i Salma Paralluelo entraren per a rodar davant la sexta final consecutiva de la Champions, i això per si no n’hi havia prou amb el conjunt que havia iniciat el partit. En el minut 48 una centrada a la qual no arriba Paralluelo feia presagiar una tronada d’ocasions, i no debades al minut i mig Kika, després d’una paret amb Pina, l’enviava fora. Però després d’un llançament estrany i solitari d’Ari Arias, en la ratlla del minut 51, Clàudia Pina ha tornat a batre Álvarez. Del minut 57 al 60 s’ha produït l’únic control llarg de les valencianes, que com a premi han tret un còrner sense conseqüències. I en eixe mateix minut Adriana Ranera ha assajat un xut des de fora de l’àrea que ha colpejat en el pal dret d’Álvarez, i tot seguit Kika amb una pilota d’esquena a la porteria trencant el fora de joc, fins que en el 66 ha aplegat el quart, ara de cap, de Carla Julià, després d’una centrada de Vicky López des de la dreta de l’atac barceloniste. En el 73 una eixida ràpida de Gabaldón, triangulant amb Eva Alonso, s’ha esbafat sense cap perill. En el minut 75, el Barça s’ha quedat amb 10 per lesió de Kamara i haver esgotat tots els canvis, cosa que tal volta ha aprofitat el Llevant amb una entrada de Rai Carrasco a la qual ha arribat abans Cata Coll que Inés Rizo. I punt. En el minut 85, Sydney n’ha fet el quint, d’un colpeig amb l’interior. I en el 90 exacte, la col·legiada ha decretat la fi de l’encontre.

Si el Barça juga en una lliga distinta del Real Madrid, soc incapaç de valorar quantes, de distintes, hi ha entre les catalanes i les valencianes. El Llevant UD, per primera vegada en la seua història, ja no és de Primera, conclusió d’un projecte de demolició que no sabem a qui deixarà satisfet. Però segurament entristirà ben poques persones.